A veces, gran amor

A veces
alguien te sonríe tímidamente en un supermercado
alguien te da un pañuelo
alguien te pregunta con pasión qué día es hoy en la sala de espera del dentista
alguien mira a tu amante o a tu hombre con envidia
alguien oye tu nombre y se pone a llorar.

A veces
encuentras en las páginas de un libro una vieja foto de la persona que amas y eso te da un tremendo escalofrío
vuelas sobre el Atlántico a más de mil kilómetros por hora y piensas en sus ojos y en su pelo
estás en una celda mal iluminada y te acuerdas de un día luminoso
tocas un pie y te enervas como una quinceañera
regalas un sombrero y empiezas a dar gritos.

A veces
una muchacha canta y estás triste y la quieres
un ingeniero agrónomo te saca de quicio
una sirena te hace pensar en un bombero o en un equilibrista
una muñeca rusa te incita a levantarle las faldas a tu prima
un viejo pantalón te hace desear con furia y con dulzura a tu marido.

A veces
explican por la radio una historia ridícula y recuerdas a un hombre que en vida fue tu amigo
disparan contra ti sin acertar y huyes pensando en tu mujer y en tu hija
ordenan que hagáis esto o aquello y enseguida te enamoras de quien no hace ni caso
hablan del tiempo y sueñas en una chica egipcia
apagan las luces de la sala y ya buscas la mano de tu amigo.

A veces
esperando en un bar a que ella vuelva escribes un poema en una servilleta de papel muy fino
hablan en catalán y quisieras de gozo o lo que sea morder a tu vecina
subes una escalera y piensas que sería bonito que el chico que te gusta te violara antes del cuarto piso
repican las campanas y amas al campanero o al cura o a Dios si es que existiera
miras a quien te mira y quisieras tener el poder necesario para ordenar que en ese mismo instante se detuvieran todos los relojes del mundo.

A veces
sólo a veces gran amor.

JOSÉ AGUSTÍN GOYTISOLO

Liberata Masoliver, novel·lista

M'agradava parlar amb ella, i al llarg d'uns mesos ens varem veure molts cops. D'allà sortí aquesta entrevista.

«Si hagués nascut home i hagués pogut disposar de la meva vida, de jove hauria escapat de casa per anar a explorar les selves africanes; el seu misteri, la fauna, la vegetació, la vida dels homes que hi viuen, sempre hem varen atraure»

Liberata Masoliver, 1911-2001

Aquesta santcugatenca, inclosa en el Who is Who? d´ Anglaterra i el ¿Quién es Quién? de la Asociación de Artistas y Escritores Españoles, va néixer el 18 de gener de 1911; de la seva infància en recorda les lectures, d´ amagat dels seus pares, de totes les novel·les i revistes que arribaven a les seves mans i, especialment, la biblioteca d´ autors clàssics que, per la seva fortuna, va heretar de l´ àvia materna; “ la meva ment retenia anècdotes, perills, curiositats, successos, tot el que algun amic o conegut explicava, per exemple, de la Guinea espanyola”.

Blogs & Poesia a Badalona

Del blog d'Enric Gil:

Avui he participat en una taula rodona sobre blogs i poesia, en el marc del cicle “L’hora de la poesia” que du a terme l’Espai Betúlia de Badalona fins al proper mes de febrer. La moderadora ha estat Roser Amills, que a més ha participat en la creació d’un blog que permet ser un punt de trobada dels poetes de la ciutat. He tingut l’honor de compartir taula amb poetes com Xavier Sabater (editor i promotor de esdeveniments culturals relacionats amb la poesia, la polipoesia, ciberpoesia, l’art de avantguarda i l’experimentació poètica), Pep Mita (poeta visual i narrador amb nombroses publicacions) i J. M. Calleja (poeta visual, agitador cultural i performer format en el món de la imatge). Després de les presentacions (en el meu cas he fet referència al meu blog i a la recerca duta a terme en aquest camp), hem discutit sobre la importància del fenomen blog en relació amb la creació poètica. Hem coincidit en assenyalar que els blogs constitueixen una molt bona eina de promoció de la poesia i alhora d’experimentació poètica i de planter per als qui comencen. També s’ha ressaltat el reviscolament del fet poètic amb internet, tot mostrant algunes de les creacions virtuals dels poetes convidats, i la importància de disposar d’una audiència que pugui oferir un punt de vista sobre les obres que es comparteixen en xarxa. Agraeixo també la presència de Tals i Uribetty: aquest darrer ha intervingut per exposar que en el seu blog darrerament només escriu poemes i que el resultat a nivell de comentaris és molt bo. Potser cal focalitzar més els continguts en comptes de dispersar-los en temes variats. Roser Amills, molt cordial, m’ha formulat qüestions relatives a l’audiència dels blogs. Hem parlat de l’autoritat de Technorati i de la màxima no escrita “Jo t’enllaço perquè tu m’enllaces”, que possibilita la creació d’una xarxa endogàmica blogosfèrica. He ressaltat que els blogs canvien el suport, però que l’important és que la lectura pugui sobreviure, més enllà de la dependència del llibre. La coincidència ha estat total en plantejar que els blogs són un gran invent per a l’autopropaganda (és l’ús que li dóna Pep Mita, com bé ha reconegut) i una mostra de l’ego en expansió. Finalment, ens ha tocat recitar, en el meu cas els poemes Blogomania, Lluna amniòtica i el post El fragment etern, com a declaració de principis d’un aprenent de blogòleg. També ha llegit un poema, en castellà i de gran fondària, la Maga Despistada.

memoria selectiva y mi cicatriz

Autobiografías: de la memoria selectiva y mi cicatriz bajo la ceja izquierda

Estoy en casa estos días y me fastidia, pues lo de estar obligatoriamente sin trabajar es un rollo. Así que para vencer al aburrimiento me dedico a pensar y pensar en eso de "de todo un poco". Por ejemplo, en que tengo dos cicatrices, una en cada ceja. La de la derecha es aburrida ella también, pero os lo cuento en plan resumen: me operaron a los diez años de un supuesto tumor que resultó ser una bolita de grasa sin mayor importancia. Pero para entonces ya me habían raspado el hueso y no sé qué más labores médicas y regresé al colegio con una ceja afeitada.

Aquello terminó gustándome, pues me convirtió definitivamente en la primera punk del pueblo: Algaida, 2.000 habitantes, una única y entrañable cabina telefónica en la plaza mayor.

cicle blogs i poesia

L’eina de l’expressió poètica, per Enric Gil
gener 10, 2008

Avui he participat en una taula rodona sobre blogs i poesia, en el marc del cicle “L’hora de la poesia” que du a terme l’Espai Betúlia de Badalona fins al proper mes de febrer. La moderadora ha estat Roser Amills, que a més ha participat en la creació d’un blog que permet ser un punt de trobada dels poetes de la ciutat. He tingut l’honor de compartir taula amb poetes com Xavier Sabater (editor i promotor de esdeveniments culturals relacionats amb la poesia, la polipoesia, ciberpoesia, l’art de avantguarda i l’experimentació poètica), Pep Mita (poeta visual i narrador amb nombroses publicacions) i J. M. Calleja (poeta visual, agitador cultural i performer format en el món de la imatge). Després de les presentacions (en el meu cas he fet referència al meu blog i a la recerca duta a terme en aquest camp), hem discutit sobre la importància del fenomen blog en relació amb la creació poètica. Hem coincidit en assenyalar que els blogs constitueixen una molt bona eina de promoció de la poesia i alhora d’experimentació poètica i de planter per als qui comencen. També s’ha ressaltat el reviscolament del fet poètic amb internet, tot mostrant algunes de les creacions virtuals dels poetes convidats, i la importància de disposar d’una audiència que pugui oferir un punt de vista sobre les obres que es comparteixen en xarxa. Agraeixo també la presència de Tals i Uribetty: aquest darrer ha intervingut per exposar que en el seu blog darrerament només escriu poemes i que el resultat a nivell de comentaris és molt bo. Potser cal focalitzar més els continguts en comptes de dispersar-los en temes variats. Roser Amills, molt cordial, m’ha formulat qüestions relatives a l’audiència dels blogs. Hem parlat de l’autoritat de Technorati i de la màxima no escrita “Jo t’enllaço perquè tu m’enllaces”, que possibilita la creació d’una xarxa endogàmica blogosfèrica. He ressaltat que els blogs canvien el suport, però que l’important és que la lectura pugui sobreviure, més enllà de la dependència del llibre. La coincidència ha estat total en plantejar que els blogs són un gran invent per a l’autopropaganda (és l’ús que li dóna Pep Mita, com bé ha reconegut) i una mostra de l’ego en expansió. Finalment, ens ha tocat recitar, en el meu cas els poemes Blogomania, Lluna amniòtica i el post El fragment etern, com a declaració de principis d’un aprenent de blogòleg. També ha llegit un poema, en castellà i de gran fondària, la Maga Despistada.

Enllaç: El blog de poesia de Badalona