jueves, 18 de noviembre de 2010

Bella crònica de Josep Igual

del blog de Josep Igual, Plàncton

Dissabte, 13 de novembre

Dempeus d’hora. Rentat i restaurat. Llegeixo un parell de contes breus de Mrozek, el polonès que volia ser cavall per tenir el crani ben encastat entre els muscles. Cap a la parada del bus. A Amposta, puja la professora M. Parlant d’unes coses i altres, se’ns fa curt el trajecte fins a Tortosa.

Cafè a l’estació d’autobusos. Arriba la pintora A.R., emprenem la tramuntada per l’eix de l’Ebre. Claror primaveral. La cinta del riu, amb giragonses que reflecteixen l’arbrat de ribera. Més xerrera variada. La nova desviació després d’Aldover permet escurçar la durada per arribar a Vallderoures. Trobem aparcament prop de la llibreria Serret. Cafè i pastes a l’establiment de la cruïlla veïna de la llibreria. Trobat Jordi Pijoan. Diu que farà un ressenya de “No és el que sembla”. Li agraeixo.

Començo la signatura a quarts d’una. Converses amb lectors. Hi ha qui s’emporta un paquet amb “No és el que sembla”, “Fugida en cercles” i “Quaderns deltaics”( si fos d’armilla sobrada els hi afegiria, amb gratitud, un bitllet de loteria). També hi ha qui aposta pels versos amb “Uomo qualque” i estic a punt de besar-li el front de l’emoció (encara hi ha fe a Israel!). Es presenta Alberto Díaz Rueda, el crític, que ha posat una ressenya del llibre nou al setmanari “La comarca” i a un bloc. Ens entenem fàcilment. La seua senyora s’emporta, també, un “Uomo...” dedicat. Hi ha força professoram i artistam refugiat per diversos nuclis matarranyencs. Hi ha una senyora que diu que em va sentir aquesta setmana a Catalunya Ràdio, diria que es confon potser d’emissora, però no la contradic, no té cap importància. Arriba el periodista Víctor Amela, intercanviem quatre bromes mentre vaig signant. També apareix la Roser Amills, amb el seu somriure de nena entremaliada. Em dóna un exemplar de “Morbo”. He escrit la presentació fiat en les galerades digitals.

A dos quarts de tres acabem la sessió amb fotografies variades a la porta de la llibreria. Saludo també l’editor del segell March, Francesc Sànchez, que diu que fa massa anys que vam fer “Torn de nit” i que ho hem de remeiar l’any vinent. Li prometo que cap al segon trimestre de l’any nou li faré arribar alguna cosa més o menys potable. Té una retirada facial a Paco Ibáñez. Dinem al Trull de la Rabosa, un establiment restaurador ampli i molt ben posat. En efecte, al soterrani de la casa hi havia un trull d’oli, que encara s’enfila per les dues plantes de l’edifici. Ara fa patxoca ornamental.

Dinar excel·lent. La mestressa ens ha donat a tastar uns farcellets amb fulla de col, farcits de carn i altres verdures; una recepta amb fonament tradicional de la zona, però amb algun toc personal dels fogons del Trull. Converses creuades amb Roser Amills, l’editor de March, l’Octavi Serret, Jordi Pijoan-López, David Martí, Víctor Amela i dos companys seus de “La Vanguardia”, un d’ells ens dóna la trista notícia de la mort de García Berlanga ( ha rematat un article sobre el cineasta mentre fèiem l’aperitiu). A la sobretaula, més conversa, alguna de treball, fins i tot, amb Pijoan, l’Octavi i l’editor perfilant un projecte de llibre col·lectiu amb relats policíacs.

Octavi ha fet que al salonet on dinàvem hi hagués una guitarra i en emboliquem a cantar, amb tirada cap a la crònica sentimental de tantes batalletes perdudes. Quan es fa l’hora, baixem l’escala de pedra i a la planta baixa, en un ambient distés de cafè, presentem el “Morbo” de la poeta illenca. Obre el torn de paraula l’editor, després llegeixo el meu text, i s’acaba la cosa amb la poeta tramuntada damunt d’una cadira, juganera i desafiant, llegint els seus poemes d’erotisme arravatat i explícit, quasi tot el llibre, a petició entusiasta del públic assistent.

En enllestir, comiats fraternals, encara una última signatura de llibre i cap avall. Passem per casa de la pintora A.R., dissenyada al seu gust. Un cau ordenadíssim, lluminós, ampli. Ens ensenya teles i esbossos que prepara per a una exposició: abstraccions amb siluetes figuratives al moll de les composicions. El conjunt de la proposta tindrà intencionatitat conceptual, pel que pareix. Em demana unes ratlles per al catàleg; com que dos especialistes ja faran textos en prosa, li dic si li va bé un poema; i sí, li va bé, i així quedem. Ens regala una litografia. La conec poc, però tinc la sensació que l’A. és un esperit prou lliure, i que aquests marges potser se’ls ha guanyat després de passar per episodis difícils i dolorosos. Té molt d’ofici i sap de què parla quan parla de pintura. Pujant al Matarranya hem parlat de pintors clàssics i contemporanis; té les idees, els cànons fonamentals, ben païts.

A les deu passades a casa. Em poso el pijama i em miro el bon partit que fan el Barça i el Vila-real, a pesar d’un arbitratge demencial que ha estat a punt de carregar-se l’espectacle. Quan s’acaba el partit fullejo les balades de Françoise Villon, que ha traduït amb molt bon pols l’amic Andreu Subirats. Villon fou lladregot i cortesà, condemnat a la forca i fugitiu, lúcid fins al cinisme expressiu. Un model evident per als Rimbaud, Baudelaire i fins i tot per la carn d’orfenat de Jean Genet. L’acurada edició de Labreu dóna l’original francès en pàgina parell. Amb el balanceig pendular dels palaus a les masmorres del malfactor Villon ens entra el son.



Diumenge, 14 de novembre



* * *



AL BUIT DE L’ESCALA

a roser amills bibiloni

amagats al buit de


l’es


ca


la,


en la penombra que els vigilants


obliden, ens palparem les butxaques


de


l’à


ni


ma


fins que els sucs tracen


la hipèrbole perfecta.

--------- Ens agradarà rebre els vostres comentaris, i si el que voleu és aconseguir algun llibre podeu demanar-los per correu electrònic i Octavi Serret, de Lllibreria Serret, s'encarregarà de fer-vos arribar molt aviat i directament a casa els títols que us interessin: info@serretllibres.com

Datos personales

Mi foto

En Twitter @roseramills

Roser Amills (Algaida, 1974) reside en Barcelona y desarrolla su actividad profesional en radio y televisión, online y en los grupos editoriales más importantes del país. Ha publicado una veintena de títulos entre ensayos, libros de poesía y antologías en las que se ha recopilado y traducido su obra al portugués, inglés, francés, alemán y ruso. Ha recibido varios premios nacionales y coordina el blog de La Vanguardia "Inspiración digital", escribe sin parar, es tertuliana en TVE La 2 y forma parte del equipo del programa pionero de sexo de Catalunya Ràdio "Les mil i una nits". Libros: http://roseramills.com/librosroser

Más información sobre la escritora en Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Roser_Amills

Blogger templates

Benvolguts amics i benvolgudes amigues de les poetes que miren la tele, i amigues i amics també de veure a la poesia el mateix que es pot veure al cinema i a la televisió, aquests són alguns dels llibres comentats, esmentats, llegits, recomanats, mirats i fins i tot voyeuritzats avui, a L'hora del lector, al llarg de la conversa de l'Emili Manzano amb la Dolors Miquel i la Roser Amills.

"Morbo" de Roser Amills a Sies.tv

Loading...

Sobre mí

Inspiración digital | La Vanguardia

MORBO en MIRADAS 2 de La 2, TVE

"Yo no les tengo miedo a las alturas, le tengo miedo al suelo"
Travis, (Paris, Texas)

QUÈ S'HA DIT DE ROSER AMILLS?

“Una glopada d'autenticitat contra el temps”


Josep Igual Febrer (Benicarló, 1966) és autor d'una extensa obra que des del centre motriu de la poesia s'ha escampat també pels territoris de l'assaig dietarístic, l'estudi literari, els llibres de viatges, el retrat biogràfic i la novel·la, amb un total de vint-i-cinc títols.

* * *
“Més d’un i d’una envermelliran –pudor mal entés- llegint ‘Morbo’: perque encara és insòlita en una dona eixa valentia amb que Roser Amills Bibiloni despulla els espasmes de l’ànima, el cor i el sexe. Quin prodigi de força, coratje i veritat, quin poemari magistral! ‘Morbo’ és poesia encesa, pura lucidesa. Roser Amills Bibiloni et fa desmaiar amb el parpalleix de cada vers de bellesa crua. Entendreix i erotitza, trasbalsa i emociona: no pots llegir ‘Morbo’ i restar incòlume…”

Víctor-M. Amela (Barcelona, 1960), es autor de más de 1.500 “contras” de La Vanguardia y ha sido distinguido con diversos premios de periodismo: Asociación de la Prensa de Madrid, Gremi d’Editors de Catalunya, Protagonistas, Micrófono de Plata, Àngel de Bronze, Antonio Mompeón Motos, Ferrer Eguizábal…

* * *
L'autora viu l'art amb passió a més de mesura i ambdós relacionats directament en la recerca de valors que serveixin per explicar la seva natural tendència a la fe en els móns que l'envolten. La seva obra és polièdrica com a fidel reflex de la personalitat i voluntat de cercar l'astorament com a via de coneixement. Autora rica en matisos que enriqueix aquell que s'hi apropa.

Víctor Batallé a "Index d'autors", Sant Cugat del Vallès, 2005

Taller on-line de poesía erótica 2011, por Roser Amills

“Tanto el sexo ejercido como literatura,
como la escritura ejercida como erotismo
son fuente de conocimiento”


Bataille

Encuentra los libros de Roser Amills en Amazon

MORBO en versión bilingüe está desde enero de 2012 en Amazon


"Paraules d'amor", el libro con 101 declaraciones apasionadas que hice con Víctor Amela en 2011 ya está también en Amazon.

Muy pronto también encontraréis "Las 1.001 fantasías más eróticas y salvajes de la historia" (Cossetània, marzo 2012")

Y la versión digital de MORBO la podéis encontrar en el siguiente enlace:
http://edi.cat/morbo.html