"Paraules d'amor", Matins de TV3

Víctor Amela i Roser Amills parlen a Els Matins de TV3, amb Helena Garcia-Melero, del llibre que presenten aquest Sant Jordi: "Paraules d'amor" (Angle Editorial). Entre els 101 protagonistes del llibre s'hi troben Helena Garcia Melero i Josep Cuní, que també han fet la seva personal i inèdita declaració d'amor.

Recital a Vilafranca, pel VIDET

Festival de Videoart Videt 2011. Presentació del poemari eròtic "Morbo" de Roser Amills Bibiloni. A càrrec de Joan Raventos, coordinador del Festival VIDET, i amb la participació de l’autora i Núria del Campo Balada, directora de la Biblioteca Torras i Bages.

17/03/2011 de 19:30h a 21:00h
Biblioteca Torras i Bages
Pl. Oli, de L', 020 Vilafranca del Penedès

curriculum roser amills, roser amills bibiloni, poesia, poesia catalana actual, escritora, libros publicados, poeta, poesia erotica, recitales de poesia, talleres de poesia, talleres de literatura, poemas, referencias roser amills, the rosario, blog de roser amills, roser amills television,

Recital a La Papa del Poble Sec

Els amics de la Papa del Poble Sec (l'associació de Performers, Artistes i Poetes Associats) ens han cedit el passat 19 de març el seu escenari per presentar la proposta conjunta d'un grapat de poetes de Versos.cat, dins l'ampli ventall d'iniciatives que cada mes presenten, totes elles adscrites a una gran varitetat de disciplines artístiques.

* Dia: dissabte 19 de març de 2011.
* Hora: 19.30 h.
* Lloc: la Papa. Tapioles, 12 baixos (Paral·lel), Barcelona.
* Hi participen: Òscar Rocabert, David Madueño, Sònia Serrabao, Daniel Ruiz-Trillo, Carmen Moreno, Roser Amills Bibiloni, Quim Ponsa, Laura Dalmau…
* Gratuït.

curriculum roser amills, roser amills bibiloni, poesia, poesia catalana actual, escritora, libros publicados, poeta, poesia erotica, recitales de poesia, talleres de poesia, talleres de literatura, poemas, referencias roser amills, the rosario, blog de roser amills, roser amills television,

"Inspiración digital", La Vanguardia

Ya está aquí, recién estrenado, Inspiración digital, un blog con el que rastreo el talento emergente y la creatividad del mundo digital, para explicároslo luego de modo inteligible y accesible; pongo a vuestra disposición hallazgos de otros para que les saquéis partido en vuestros propios ámbitos. Creatividad es atreverse y explorar los resultados sin prejuicios, con curiosidad incesante. Echadle un vistazo cuando podáis, espero vuestros comentarios. Un saludo!

"Paraules d'amor", avui a les llibreries

El llibre que hem compilat Vítor Amela i jo ja és a partir d'avui a les llibreries. "Paraules d'amor", editat per Angle editorial, conté 101 declaracions apassionades de personatges catalans de la cultura i les arts que ens agraden, que ens estimem. Ha estat molt engrescador aquest projecte, i el resultat ha superat totes les nostres expectatives: un llibre ple de passions, fluxes, ànima, passions i alegria que us farà més feliços, segur, només que el fullejeu. Amor, amor i més amor, que avui comença la primavera i s'havia de notar!

"Paraules d'amor" ha arribat!!!!

"Paraules d'amor" ja ha arribat, ja és aquí, serà a les llibreries dilluns 21 de març, però ja us podem avançar que ha quedat molt maco. Ver aquí una foto de presentació del llibre, continuarem informant!

"Paraules d'amor"
Víctor Amela i Roser Amills, compiladors

Angle Editorial, març 2011

Erotismo en la Biblia

AGENDA: propers recitals de "Morbo"

Vet aquí uns quants recitals més per anunciar-vos, apunteu a l'agenda les properes dates de "Morbo" oral:

• 19 de MARÇ Recital amb Versos.cat a La Papa. Hi participen: Òscar Rocabert, David Madueño, Sònia Serrabao, Daniel Ruiz-Trillo, Carmen Moreno, Roser Amills Bibiloni, Quim Ponsa, Laura Dalmau. Tapioles, 12 baixos (Paral·lel), Barcelona. 19,30h
  
• 24 MARÇ (Llibreria Mythos, Santa Maria, 24, Sant Cugat). Recital conjunt amb Santi Borrell). 19'30h
• 9 d'abril VILAPOÈTICA I FESTIVAL INTERNACIONAL de poesia i microrrelat de VILADECANS 12 H DE POESÍA, Centre de recursos per a joves can Xic, sala polivalent, 11,30h
•  5 JUNY (Heliogàbal, C/ Ramón y Cajal, 80, Metro L4 Joanic ). Recital conjunt Princesa Inca i Roser Amills). 19'30h

I recitals que ja han passat, però que no oblido! :)

• 29 GENER (Sala Victòria Ibars, Verdi 63, Barcelona -metro Fontana-). Recital conjunt amb Sònia Serrabao i Sandra Domínguez i Roig). 20h
• 10 FEBRER (Margarita Blue, Josep Anselm Clavé 6 Barcelona -metro Drasanes-). Recital conjunt amb Sandra Serabao i Cia. Human Trash, Txus Garcia i Laura Gutiérrez). 20h
• 18 FEBRER (Llibreria Antinous, Josep Anselm Clavé 6 Barcelona -metro Drasanes-). Recital conjunt amb Silvia Bel) Presentarà "Morbo" la Dolors Miquel. 19'30h
• 2 MARÇ (Horiginal, BCN). Recital conjunt amb Silvia Bel). 20'30h 
• 17 de MARÇ Festival de Videoart Videt 2011. Presentació del poemari eròtic "Morbo" de Roser Amills Bibiloni. A càrrec de Joan Raventos, coordinador del Festival VIDET, i amb la participació de l’autora. Biblioteca Torras i Bages, Pl. Oli, de L', 020. 19,30h

roser amills bibiloni, poesia, poesia catalana actual, escritora, libros publicados, poeta, poesia erotica, recitales de poesia, talleres de poesia, talleres de literatura, poemas, referencias roser amills, the rosario, blog de roser amills, roser amills television,

Dolors Miquel: entorn de "Morbo"

ENTORN DE MORBO DE ROSER AMILLS

Avui parlarem del Morbo, un lloc comú humà etern, relacionat amb les prohibicions de la moral dominant i amb les pors inherents al gènere humà. Un concepte que, en tant que social, anirà canviant amb l' anar dels segles. Però avui si parlem novament de Morbo, és perquè Roser Amills l'ha fet tema del seu llibre de poemes i en llegir-lo ens “Ha instal·lat a tots, sense por al desgast, sense pressa, entre les cames.” Morbo, així, ens durà en un viatge literari aquós i excitant.

Particularment, en el vertiginós art contemporani, l'imaginari morbós associat al seu vessant més tètric, ha donat molt fruits, especialment els últims anys. Sembla com si hagués brotat d'aquell esperit barroc del segle XVII; tots recordareu, quan dic això, Roy Glover, el metge nord-americà que amb una complexa tècnica aconseguia detenir la putrefacció dels cossos. O també alguns pensaran en l'artista anglès Damien Hirst que es dedicava a embalsamar animals morts i exposar-los a les millors galeries britàniques per uns preus que marejaven només de ser mirats.

Més enllà d'aquest imaginari morbós, d'una estètica inòmoda, propera a l'antic moviment punki, n'hi hauria un altre de més esteticista, de morbo, que al segle passat adquirí ja bastant èxit amb directors com Hitchcock o Stanley Kubrick, i la seva Lolita . Aquests artistes amb els seus treballs incitaven a un plaer pervers i vouyerista, que hem acordat d'anomenar morbositat. El que volien aquestos creadors, a través d'aquesta excitació entre morbosa i perversa de l'espectador, era excitar el seu sexe i a través d'ell dinamitar l'absurda consciència burgesa, on tranquil·lament seien, resguardats per una sèrie de vells i atrotinats valors morals. No ho van aconseguir gaire, trobo, però.

El morbo de Roser Amills s'acostaria més a aquesta tendència vouyerista, excitant, perversa i dinamitadora. En aquest sentit el primer poema del llibre ja és una declaració d'intencions. O si més no una pregunta deixada anar a l'atzar, “¿Per què una dona no pot parlar de sexe ni demanar-lo planerament sense ser considerada una marrana?”; pregunta que tot i semblar esperar una resposta, no l'espera, ja que els 35 poemes eròtics-pornogràfics que el segueixen en són la resposta i l'autoafirmació. Malgrat el què diran o no diran, (dir o no dir, en el sentit de judici de moral), ella escriu. I converteix l' escriure en la seva rebel·lió.

Anomeno els poemes eròtics-pornogràfics, perquè en literatura mostrar és dir i Amills parla sense pudor, de les parts reproductives d'home i dona, donant els seus noms reveladors: “pluja daurada, cony trempera parrús cigala pelar-se-la..” ( i alguns en dialecte). També en aquest aspecte Amills recorre a una tradició catalana nostrada, si bé no potser convenientment publicitada, com és la poesia eròtico-pornogràfica de Pere Gimferrer o del seu, en aquest aspecte deixeble Josep Pedrals; o també la poeta mallorquina Maite Barzales, amb el seu exitós Pèl de cony del 1999.

Tots ells, evidentment, són deutors de l'època clàssica i, posteriorment, de l'italià Aretino, i, segles a venir, estan molt influïts pel segle XIX, per l'aparició de novel·les extremadament morboses com L'amant de lady Chaterley, Salomé, Madame Bovary, El roig i El negre; o per poetes tan o més morbosos que els novel·listes i que traslladen el morbo més enllà de la lletra, a la seva pròpia vida com Verlaine, Baudeliare, Rimbaud... per citar-ne alguns. En aquest brou de cultiu és que els homes artistes comencen a crear una nova imatge de dona, la dona que s'excita amb el prohibit, busca la seva satisfacció i se salta les prohibicions de la moral. Aquesta dona que arribarà al seu paroxisme a l'època hippie sense acabar, però, de calar en el teixit social ni familiar. Ni molt menys en la moral patriarcal, on aquesta dona és amplament rebutjada com a mare.

El cas és que 100 anys i escaig després de que els mascles literats i artistes comencessin a posar en circulació aquesta nova imatge de dona més o menys alliberada; i es decidissin a posar-la en marxa, segurament tips de tenir dones estretes i resseques com bacallans a casa; doncs després de tot aquest toi d'anys que encara avui en dia una dona jove com l'Amills llenci al buit la pregunta que com és que si parla de sexe de la tatxarà d'incorrecta i de porca, ens hauria de fer pensar que l'excés de sexe que apareix a les pantalles, a la publicitat i arreu, no ha calat en la consciència social. Allò que xoca , en definitiva enmig de tot aquest panorama, és que una dona jove i feta per parlar de sexe hagi de superar la por dels tabús socials, i dels traumes de l'antigor, segons declara una i altra vegada Amills en els seus versos.

El llibre Morbo, doncs, s'inclou en una tradició antiga i molt actual, us deia que també catalana i n'esmentava alguns precedents contemporanis; ara bé, allò que distingiria aquest llibre dels altres, fóra l'actitud de la poeta, la qual tracta temes molt excitants, amb una tendresa, una ingenuïtat, o un romanticisme, que els aconsegueixen fer més morbosos i excitants. I és en aquest punt de vista més nou, no conec cap altra poeta dona que hagi tractat la sexualitat així, en aquesta actitud, que imita una mica el marquès de Sade, aquella aristocràtica manera d'enlairar a través de l'escrit tot el que és moralment considerat baix; i és també en la tendresa impregnada en el desig carnal, (la major part de poemes eròtics escrits per dones catalanes, pouen més en la veta de la passió), on, més enllà de la lectura agradosa, jo trobo que fa una aportació singular el llibre de Roser Amills Bibiloni.

Recital próximo 5 de junio 2011

faltan meses, pero no ganas.

5 de junio de 2011, recital conjunto de Princesa Inca y Roser Amills Bibiloni en el Heliogàbal. Seguiremos informando.

Princesa Inca (Cristina Martín), Barcelona 1979. És jardinera i estudiant de Psicologia. Col·labora setmanalment en el programa La Ventana, de la Cadena Ser, i és membre de l'Associació Sociocultural Radio Nikosia, que té com missió lluitar contra l'estigmatizació de les malalties mentals. "Mujer precipicio" (Libros del Silencio, març 2011) és el seu primer llibre. Si la poesia no ha de preocupar-se de ser bella, ni agradable, ni de perseguir la certesa; si la poesia ha de doldre i acompanyar durant l'insomni; si ha de néixer de quaderns gargotejats mentre un camina; si ha de dur-nos fins a la vora mateixa del precipici... llavors aquest llibre està ple d'autèntica poesia.
Roser Amills Bibiloni (Algaida, 1974), periodista i poeta mallorquina. Recitarà poemes del seu tercer llibre publicat, "Morbo", sorprenent i fresc, una experiència suggeridora com una pel·lícula porno en càmera lenta, amb el que trenca amb força amb molts tòpics de la poesia eròtica. Com ha dit el director de cinema Óscar Aibar a l'epíleg: "Estic segur que tots ens sentirem especials, únics, per un instant. I fer sentir això als qui s'hi apropen és quelcom que només poden fer les bones putes i, més rarament, els bons poetes". Amb els ulls tancats em gaudeixo. / Amb els ulls oberts m'aprecies / qualsevol dels orificis. // Per això és que parpellejo,/ per tenir-ho tot. (March Editor, nov. de 2010).

¿Escribo en castellano?

Vídeo Chat con Roser Amills!!!!

Hago vídeos en Youtube. Escribo cuanto se me ocurre en twitter y facebook.
Y ahora también respondo a preguntas en vídeo!

¿Cómo? pues en vyou.com/amills

Entra, formula tu pregunta y muy pronto tendrás tu respuesta en vídeo. ¿Probamos?

Name:
roser amills bibiloni

Bio:
Escritora, periodista, asesora, comunicadora y performer. Fotolitos y pruebas a pie de imprenta= usuaria avanzada entre nativos digitales.

Topics:
Literature, Internet / Blogging, Pop Culture 

Ben aviat: "Antologia poetes de l'Ebre"

Antologia 2010, de "Poetes de L'Ebre". El Grup publica (en format paper) anualment un recull de poemes dels seus membres des del seu inici al 1999. Ja tenim la coberta:

curriculum roser amills, roser amills bibiloni, poesia, poesia catalana actual, escritora, libros publicados, poeta, poesia erotica, recitales de poesia, talleres de poesia, talleres de literatura, poemas, referencias roser amills, the rosario, blog de roser amills, roser amills television,

Recital de "morbo" a l'Horiginal

L’ordre és definitiu

Si un home m’ordena els suèters 

en degradat com un arc de Sant Martí, 
apila les calces per grau de transparència 
dins el calaix corresponent, 
emboteix els abrics en aquest forat 
que algun dia serà un vestidor 
o s’ennuega quan li toco el sexe 
en públic traïdorament desfermada

se m’entelen els ulls de l’emoció.

Sé que la meva part masculina 
ja li hauria dit 
si vol casar-se amb mi.

curriculum roser amills, roser amills bibiloni, poesia, poesia catalana actual, escritora, libros publicados, poeta, poesia erotica, recitales de poesia, talleres de poesia, talleres de literatura, poemas, referencias roser amills, the rosario, blog de roser amills, roser amills television,

"El cargol" recitat a Antinous

El cargol

Quan la tarda em lliuri la nit
elemental i directa,
t’esperaré amb la llum encesa
com jo,
tota pell, ungles, pèl
amb una cama a cada tauleta de nit
i amb un dit entre les cames


i un sospir llarguíssim
si no vigiles s’escorrerà
de seguida que em miris
dins el cargol
de la teva orella.

Roser Amills Bibiloni, "Morbo", March Editor nov 2010

curriculum roser amills, roser amills bibiloni, poesia, poesia catalana actual, escritora, libros publicados, poeta, poesia erotica, recitales de poesia, talleres de poesia, talleres de literatura, poemas, referencias roser amills, the rosario, blog de roser amills, roser amills television,

Princesa Inca, "Mujer Precipicio"

Os presento a una poeta brillante, maravillosa, que produce escalofríos de los buenos, de los que despiertan. Mi lectura preferida de este año, porque acabo de descubrirla (corred a por un ejemplar, Libros del Silencio 2011)... pero, como a mí, a vosotros ya os digo que os durará más.

A los que se quedaron dormidos en el nunca

A los que se quedaron dormidos en el nunca,
a los que sueñan sus verdades y se las niegan,
a los que tienen mucho miedo
y lloran por cualquier cosa
y se ocultan la cara de vergüenza.
A los tímidos,
a los solos, a los raros,
a los que dudan y dudan
y les llaman inmaduros, débiles.
A los que duermen en la fría cama del psiquiátrico,
a las madres que cogen la mano de su hijo ingresado.
Os digo: que no nos vendan verdades, que la verdad no existe.
La Verdad y la Razón son creaciones del ser humano,
para doler, para medir.
Hay que luchar contra el silencio y la ignorancia,
no somos enfermos.
¿Quién tiene la verdad absoluta, la realidad absoluta?
¡Que la muestre, que la enseñe si puede!
¡Es mentira, mentira, no existe!
A los que llevan cicatrices por haberse rajado las venas,
a los que consiguieron no rajárselas.
A los que están paralizados de angustia,
paralizados para ser, amar, soñar.
A los que llaman vagos, idiotas, locos, débiles.
No escuchéis la voz de los que viven sólo para tener.
A los que por ansiedad fuman dos paquetes diarios.
A los que no son sociables, ni aptos, ni lúcidos,
ni extrovertidos, ni empáticos, ni asertivos, ni normales.
A los que nunca superarán un test psicotécnico,
a los que llevan medicación en el bolso y el monedero vacío,
a los que están atados ahora a una cama y no nos oyen.
A los psiquiatras que abrazan a sus pacientes
y pidieron alguna vez consejo al que llamaron esquizofrénico.
A los que tenemos certificado de disminución
y leemos a Lorca y a Nietzsche y lo que haga falta.
A los que no soportaron el túnel y se fueron para siempre,
a los que atravesamos cada día el túnel agarrados
aunque sea a las paredes negras.
A todos los que saben o quieren escucharnos
y no se fían sólo de los manuales, libros, tesis,
estudios y estadísticas.
A los psicólogos que dan besos.
A los que ya hemos transitado por el infierno y el cielo
y no queremos volver más allí.
Y sobre todo,
a todas esas pupilas dilatadas de tanta química
que miran aturdidas y absortas
pero tienen la luz más hermosa.
A todos os digo:
«No existe la locura sino gente que sueña despierta»

Dios en lugar de hacernos nos deshizo

Dios en lugar de hacernos nos deshizo 
y quedamos desamparados y desnudos, 
al abrigo de trenes y autovías,
 
desproporcionadamente solos, 
llenos de un viento de incertidumbre 
que nos tambalea y nos tumba,

que nos deja paralizados ante la duda 
inexacta y rara 
de seguir existiendo.

Primera edición en Libros del Silencio: marzo de 2011
© Princesa Inca (Cristina Martín Martín), 2011
Editorial Libros del Silencio, S. L. [2011]

Princesa Inca: Poeta y miembro del colectivo Radio Nikosia, colaboradora de La Ventana (con Gemma Nierga) en La SER. Recita ocasionalmente y escribe en su blog:
http://www.laprincesainca.blogspot.com/

2 de març, recital a l'HORIGINAL

quina vetllada tan divertida!!!

Gràcies al Josep Pedrals, el Ferran i la Nuri, la Sílvia Bel i jo hem reincidit. Va ser ahir, amb un petit espectacle-recital a l'Horiginal que ens va divertir molt compartir: de nou amb l'escala amiga (on la Sílvia veu unes cames obertes, de dona) i els nostres poemes que parlen molt de sexe... però també d'altres temes igualment importants per a un saludable estat mental. Si t'ho vares perdre, el proper... el 18 d'abril, continuarem informant per aquí. Salut i alegria!

Vols guanyar un exemplar de MORBO?

us explico la proposta, genial, de Jesus Tibau al seu Blog Tens un Racó Dalt del Món:

 

Els jocs literaris del mes de març tindran com a premi un nou lot de llibres i música, signats pels seus autors/es, amb els qual segur que gaudireu d'una bona lectura.
Música:

-La famosa gemma de Galverston, d'Eric Vinaixa. Líder del grup Rodamons, aquest cantautor de Miravet ara ens proposa el seu primer disc en solitari, amb 11 cançons que beuen del soul, el pop, la cançó d’autor, el clàssic, el blues i el rock, en proporcions diferents segons la temàtica i el moment. Un disc reflexiu basat en les diverses percepcions de les relacions humanes.

- Quadern de viatge, de Jordi Albero. Aquest cantant i compositor defineix el seu estil com a "cançó mediterrània" amb mestissatge que passa per diverses influències (Cançó brasilera, blues, pop-rock...) i amb temàtica variada, bàsicament social.

Llibres:

- Morbo, de Roser Amills. "Ignorar el morbo de tots els poemes, de totes les èpoques, cançons i vides, és com si al veure les estranyes formes d’un paisatge de lava oblidéssim l’explosió volcànica d’on provenen", diu l'autora amb aquest llibre que refresca els sentits.

 

- Mort al paradís, de Vicenç Ambrós. Premi joescric.com de novel·la 2007, intriga, humor, sàtira i classe benestant conflueixen en una trama ambientada en el si d’un complex hoteler ubicat a poca distància de la Costa Brava.

- Després de Laura, de Jordi Cabré. Escriptor i advocat, Cabré ha guanyat diversos premis com el IV Premi El Lector de l'Odissea. Aquesta novel·la de misteri sobre el triangle amorós que formen un pianista, una dona captivadora i la poderosa música de Beethoven, el fa finalista del Premi Sant Jordi per segona vegada (2003 i 2010)

- SUEM, de Iolanda Pàmies. Suem és el viure diari, individualment i en societat. Suem en estimar, en patir, en gaudir. Acabat al Machu Pichu, a 2438 metres d'alçada, després de cinc dies fent el camí de l'Inca. Casual o no, aquest final és metàfora perfecta del llibre. L'esforç diari, el dolor i el plaer, però sempre la recompensa final: el gaudi.

- L'esbós, de Sílvia Bel. L'autora es defineix amb 4P: Periodista, Poeta, Publicista i Professora. L'esbós és el seu primer llibre de poemes il·lustrats. He rebut alguns premis (Dona més Dona, Accèssit Miquel Martí i Pol) i he tret el cap per recitals de tot Catalunya. Actualment imparteix Tallers per la Llengua.

- Els nens d'Elisa, de Núria Añó, novel·la tercera finalista al XXIV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, en què una mestra amb indiscutible talent i vocació per a l'ensenyança, capaç de rebutjar pretendents als voltants de la seva trentena, tot i que sent una especial atracció pels adolescents.

Si sou escriptores, músics, il·lustradores, dibuixants, etc. i voleu col·laborar oferint la vostra obra com a premi, estaré encantat de rebre propostes.
.El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes acabarà el 5 d'abril.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

curriculum roser amills, roser amills bibiloni, poesia, poesia catalana actual, escritora, libros publicados, poeta, poesia erotica, recitales de poesia, talleres de poesia, talleres de literatura, poemas, referencias roser amills, the rosario, blog de roser amills, roser amills television,

"Fotografía...", Wislawa Szymborska

Fotografía de la muchedumbre

En la fotografía de la muchedumbre
mi cabeza es la séptima de la orilla,
o tal vez la cuarta a la izquierda,
o la veinte desde abajo;


mi cabeza no sé cuál,
ya no una, no única,
ya parecida a las parecidas,
ni femenina, ni masculina,


las señales que me hace
son ningunos rasgos personales;


quizás la ve el Espíritu del Tiempo,
pero no la mira;


mi cabeza estadística
que consume acero y cables
tranquilísima, globalísimamente;


sin la vergüenza de ser una cualquiera,
sin la desesperación de ser cambiable;


como si no la tuviera en absoluto
a mi manera y por separado;
como si se hubiera desenterrado de un cementerio
lleno de anónimos cráneos
en un aceptable estado de conservación
a pesar de su mortalidad;


como si ya hubiera estado allá
-mi cabeza, una cualquiera, ajena-


donde, si recuerda algo,
sea tal vez el profundo futuro.

De "Si acaso" 1978